La Troballa ha tornat ha ser convidada al programa cuines de TV·3.
Hem presentat el pa amb tomàquet i llonganissa de tòfona, l'arròs negre cremòs, el caneló de rap i gambes.... Millor mireu els videos.
Un premi que ens agradaria conpartir amb tots vosaltres, especialment amb tots aquells que heu compartit amb nosaltres aquesta "Troballa".
diumenge, 10 / maig / 2009
dissabte, 28 / febrer / 2009
dissabte, 24 / gener / 2009
Cartes a la mare
“Haver trepitjat merda”
Estimada Mare,
Avui com de costum m’ha despertat el cant d’en Pigall que refilava des de sobre el tancat. I també com de costum m’ha costat llevar-me. Finalment i després de no sé quantes voltes he decidit posar un peu a terra. Ha estat llavors quan he sabut que tindria un mal dia!
La Mixeta havia deixat un regal de color marró fosc i textura poc agradable per ser trepitjat. Deu ser allò que en diuen “haver trepitjat merda”. El que m’havia passat no era una dita era una realitat. En vistes del dia que m’esperava no sabia si un cop netejat i perfumat el millor era tornar-me a ficar al llit i dormir vint-i-quatre hores seguides o bé alçar-me d’una revolada i començar a feinejar.
Finalment he decidit llevar-me i comprovar allò de la dita per saber fins on podia arribar la meva mala sort. He posat el cassó de la llet a escalfar. Mentre esperava he trucat a l’Arnau, l’amic de l’escola, per explicar-li el mal començament que havia tingut aquell dia. Però per variar, la nostra conversa no ha pas set d’aquelles telegràfiques, hem començat comentant el programa de televisió de la nit anterior sobre les properes eleccions. Un programa debat amb els dos caps de llista dels partits socialista i popular, els altres partits no hi eren convidats, una d’aquelles coses de la democràcia moderna que encara no entenc. D’aquí ja hem passat a una de les set-centes quaranta-vuit anècdotes de l’escola. Entre rialla i rialla, sentia de fons, un bombolleig que venia dels fogons, però no hi parava atenció fins que he sentit l’olor de cremat i és que al despistar-me parlant la llet ha anat bullint i s’ha vessat, ja et pots imaginar quin merder als fogons de la cuina. Sort que no hi eres i no m’has pogut renyar.
He esmorzat, com de costum, un parell d’ous ferrats acompanyats amb un tallet de botifarra negra i un parell de torrades aromatitzades amb all. Finalment i per no trencar la rutina, he donat una ullada al diari mentre em prenia la tassa de llet tenyida amb una mica de cafè.
Un cop netejat els fogons i el tupí i després de comprovar que ho deixava tot amb ordre i tancat, he baixat a donar menjar al bestiar i obrir les gallines com cada dia. Després he anat a l’hort per arreglar les tomaqueres. Les vaig plantar quan el fred de l’hivern va marxar, a la primera setmana d’abril tal com tu em vas ensenyar, però malauradament crec que m’han agafat la Maluria. Les fulles s’han començat a cargolar i els tomàquets sembla que vulguin tenir unes taques que no m’agraden gens. Aprofitant que el dia era seré he començat a ensulfatar-les, la veritat és que Déu n’hi do la feinada.
Saps, mentre ruixava amb aquell líquid enganxós que sortia de la bombona que m’havia penjat a l’esquena, recordava quan de petit, veia com posàveu les canyes a les tomaqueres en forma de cabanya d’indi per que s’entortolliguessin i s’enfilessin canya amunt. Jo m’imaginava que realment eren cabanyes d’indi de color verd i que m’hi posava a dins a fer el dinar mentre esperava la resta de la família que acabes de feinejar. Eren realment pel·lícules, com tu deies, que m’imaginava al meu caparronet, però que realment m’ajudaven a passar l’estona i per què no, potser, a ser més feliç. No feia cap mal ni molestava a ningú, al cap i a la fi, només feia el que ens deia la Glòria, aquella mestra de tercer, quan volia que li fessim una redacció i per excusa li dèiem que no sabien què escriure.
De cop i encara no entenc com, el cel s’ha anat tapant i ha caigut un ruixat d’aquells que hi van de debò. Em sembla que en diuen una pluja d’estiu però jo en dic mala sort. Encara serà veritat allò d’“haver trepitjat merda”. Tot el dia feinejant per res.
Mentre mirava darrera la finestra com queia aquella maleïda plujota, el cap no parava de donar-me voltes i la ràbia que sentia anava creixent al veure com l’aigua diluïa tot el meu esforç i treball. Cada gota que queia, era com una espina d’odi que es clavava en aquesta maleïda feina de pagès que m’havia estat imposada pel destí de l’herència familiar. D’acord!, maleïda ho era per mi. Potser si no m’hagués estat imposada em seria molt més suportable, fins i tot i encara que em costi de creure, potser m’hauria agradat això de fer de pagès. No em facis cas, avui no ha estat el meu millor dia i tot ho veig negre.
Al vespre, quan el sol ja havia caigut del tot darrere el turó que es veu des de la cuina he començat a preparar-me una mica de sopar. No és que tingués massa gana però si que em venia de gust entaular-me i prendre’m una copeta de vi. Mentre pensava que em faria, i sense poder evitar-ho, m’ha tornar a sorgir la idea de convertir la masia en un restaurant. M’agradaria muntar un restaurant, on es reivindiqués el producte de la terra, amb una cuina de mercat i de temporada, fins i tot que ajudes a projectar els productes autòctons de la comarca, cap a les comarques veïnes. Ja sé que penses que és una bogeria!. Però què vols fer-hi? M’he distret preparant-me un bon sopar.
No sé si t’ho hauria d’explicar, segur que pensaràs que soc beneit. He agafat les tovalles de fil que ens va regalar la tieta Cristina, he parat la taula i no de qualsevol manera. He baixat i he collit un clavell vermell i un altre dels blancs que vaig plantar a la banda dreta de l’era per posar de centre de taula. Els he posat dins un gerro d’aigua, he tret una copa de cristall per poder degustar bé el vi i fins i tot he posat música jazz per acompanyar l’àpat. He començat amb una amanida de formatge amb cireres (unes cireres que per cert, eren del teu cirerer preferit i que mai vas deixar que talléssim). El formatge era un madurat de cabra elaborat artesanament que vaig comprar a una paradeta, de la plaça, un dia de mercat. L’he amanida amb una vinagreta amb oli d’arbequina i vinagre agredolç, la veritat és que era boníssima. De segon he fet una llaminera de porc farcida amb rossinyols i salsa de ratafia. A més, ho he acompanyat tot amb un parell de copes de vi negre de Capçanes de mitja criança que m’ha acabat de treure el mal humor que duia. De postres he agafat uns maduixots que tenia a la nevera els he escapçat i amb l’ajuda d’un ganivet de punxa els he buidat i els he omplert amb la mica de crema catalana que tenia del diumenge. He posat un llitet de nata al plat, els he posat al damunt i els he cremat amb un polsim de sucre moreno. Ummmmm deliciós !!!!
Ja t’he dit que no ho he pogut evitar, però per una estona, m’he sentit cuiner, cambrer i client del meu propi restaurant.
No pateixis mare! que recordo perfectament la promesa que et vaig fer. Seguiré fent de pagès i no marxaré a treballar a cap restaurant. Però m’has de permetre somiar en allò que m’atrau, encara que això em pugui donar la sensació que traeixo la meva mare estimada.
Finalment i tal com m’ha anat el dia, sinó hagués estat per aquesta festa que m’he muntat per sopar, crec que el millor hagués estat la primera opció i seguir dormint vint-i-quatre hores seguides més. Però he volgut comprovar la dita! Ai aquesta curiositat juvenil! estaràs pensant. En fi vaig a dormir, demà serà un altre dia.
Estimada Mare,
Avui com de costum m’ha despertat el cant d’en Pigall que refilava des de sobre el tancat. I també com de costum m’ha costat llevar-me. Finalment i després de no sé quantes voltes he decidit posar un peu a terra. Ha estat llavors quan he sabut que tindria un mal dia!
La Mixeta havia deixat un regal de color marró fosc i textura poc agradable per ser trepitjat. Deu ser allò que en diuen “haver trepitjat merda”. El que m’havia passat no era una dita era una realitat. En vistes del dia que m’esperava no sabia si un cop netejat i perfumat el millor era tornar-me a ficar al llit i dormir vint-i-quatre hores seguides o bé alçar-me d’una revolada i començar a feinejar.
Finalment he decidit llevar-me i comprovar allò de la dita per saber fins on podia arribar la meva mala sort. He posat el cassó de la llet a escalfar. Mentre esperava he trucat a l’Arnau, l’amic de l’escola, per explicar-li el mal començament que havia tingut aquell dia. Però per variar, la nostra conversa no ha pas set d’aquelles telegràfiques, hem començat comentant el programa de televisió de la nit anterior sobre les properes eleccions. Un programa debat amb els dos caps de llista dels partits socialista i popular, els altres partits no hi eren convidats, una d’aquelles coses de la democràcia moderna que encara no entenc. D’aquí ja hem passat a una de les set-centes quaranta-vuit anècdotes de l’escola. Entre rialla i rialla, sentia de fons, un bombolleig que venia dels fogons, però no hi parava atenció fins que he sentit l’olor de cremat i és que al despistar-me parlant la llet ha anat bullint i s’ha vessat, ja et pots imaginar quin merder als fogons de la cuina. Sort que no hi eres i no m’has pogut renyar.
He esmorzat, com de costum, un parell d’ous ferrats acompanyats amb un tallet de botifarra negra i un parell de torrades aromatitzades amb all. Finalment i per no trencar la rutina, he donat una ullada al diari mentre em prenia la tassa de llet tenyida amb una mica de cafè.
Un cop netejat els fogons i el tupí i després de comprovar que ho deixava tot amb ordre i tancat, he baixat a donar menjar al bestiar i obrir les gallines com cada dia. Després he anat a l’hort per arreglar les tomaqueres. Les vaig plantar quan el fred de l’hivern va marxar, a la primera setmana d’abril tal com tu em vas ensenyar, però malauradament crec que m’han agafat la Maluria. Les fulles s’han començat a cargolar i els tomàquets sembla que vulguin tenir unes taques que no m’agraden gens. Aprofitant que el dia era seré he començat a ensulfatar-les, la veritat és que Déu n’hi do la feinada.
Saps, mentre ruixava amb aquell líquid enganxós que sortia de la bombona que m’havia penjat a l’esquena, recordava quan de petit, veia com posàveu les canyes a les tomaqueres en forma de cabanya d’indi per que s’entortolliguessin i s’enfilessin canya amunt. Jo m’imaginava que realment eren cabanyes d’indi de color verd i que m’hi posava a dins a fer el dinar mentre esperava la resta de la família que acabes de feinejar. Eren realment pel·lícules, com tu deies, que m’imaginava al meu caparronet, però que realment m’ajudaven a passar l’estona i per què no, potser, a ser més feliç. No feia cap mal ni molestava a ningú, al cap i a la fi, només feia el que ens deia la Glòria, aquella mestra de tercer, quan volia que li fessim una redacció i per excusa li dèiem que no sabien què escriure.
De cop i encara no entenc com, el cel s’ha anat tapant i ha caigut un ruixat d’aquells que hi van de debò. Em sembla que en diuen una pluja d’estiu però jo en dic mala sort. Encara serà veritat allò d’“haver trepitjat merda”. Tot el dia feinejant per res.
Mentre mirava darrera la finestra com queia aquella maleïda plujota, el cap no parava de donar-me voltes i la ràbia que sentia anava creixent al veure com l’aigua diluïa tot el meu esforç i treball. Cada gota que queia, era com una espina d’odi que es clavava en aquesta maleïda feina de pagès que m’havia estat imposada pel destí de l’herència familiar. D’acord!, maleïda ho era per mi. Potser si no m’hagués estat imposada em seria molt més suportable, fins i tot i encara que em costi de creure, potser m’hauria agradat això de fer de pagès. No em facis cas, avui no ha estat el meu millor dia i tot ho veig negre.
Al vespre, quan el sol ja havia caigut del tot darrere el turó que es veu des de la cuina he començat a preparar-me una mica de sopar. No és que tingués massa gana però si que em venia de gust entaular-me i prendre’m una copeta de vi. Mentre pensava que em faria, i sense poder evitar-ho, m’ha tornar a sorgir la idea de convertir la masia en un restaurant. M’agradaria muntar un restaurant, on es reivindiqués el producte de la terra, amb una cuina de mercat i de temporada, fins i tot que ajudes a projectar els productes autòctons de la comarca, cap a les comarques veïnes. Ja sé que penses que és una bogeria!. Però què vols fer-hi? M’he distret preparant-me un bon sopar.
No sé si t’ho hauria d’explicar, segur que pensaràs que soc beneit. He agafat les tovalles de fil que ens va regalar la tieta Cristina, he parat la taula i no de qualsevol manera. He baixat i he collit un clavell vermell i un altre dels blancs que vaig plantar a la banda dreta de l’era per posar de centre de taula. Els he posat dins un gerro d’aigua, he tret una copa de cristall per poder degustar bé el vi i fins i tot he posat música jazz per acompanyar l’àpat. He començat amb una amanida de formatge amb cireres (unes cireres que per cert, eren del teu cirerer preferit i que mai vas deixar que talléssim). El formatge era un madurat de cabra elaborat artesanament que vaig comprar a una paradeta, de la plaça, un dia de mercat. L’he amanida amb una vinagreta amb oli d’arbequina i vinagre agredolç, la veritat és que era boníssima. De segon he fet una llaminera de porc farcida amb rossinyols i salsa de ratafia. A més, ho he acompanyat tot amb un parell de copes de vi negre de Capçanes de mitja criança que m’ha acabat de treure el mal humor que duia. De postres he agafat uns maduixots que tenia a la nevera els he escapçat i amb l’ajuda d’un ganivet de punxa els he buidat i els he omplert amb la mica de crema catalana que tenia del diumenge. He posat un llitet de nata al plat, els he posat al damunt i els he cremat amb un polsim de sucre moreno. Ummmmm deliciós !!!!
Ja t’he dit que no ho he pogut evitar, però per una estona, m’he sentit cuiner, cambrer i client del meu propi restaurant.
No pateixis mare! que recordo perfectament la promesa que et vaig fer. Seguiré fent de pagès i no marxaré a treballar a cap restaurant. Però m’has de permetre somiar en allò que m’atrau, encara que això em pugui donar la sensació que traeixo la meva mare estimada.
Finalment i tal com m’ha anat el dia, sinó hagués estat per aquesta festa que m’he muntat per sopar, crec que el millor hagués estat la primera opció i seguir dormint vint-i-quatre hores seguides més. Però he volgut comprovar la dita! Ai aquesta curiositat juvenil! estaràs pensant. En fi vaig a dormir, demà serà un altre dia.
*3º Premi en el concurs de relats gastronomics de la web gastronomiaalternativa.com
dijous, 1 / gener / 2009
Concurs de nadal del Facebook
Finalista 1
LA nit més dolça, el plat més deliciós
TRObadors del bon gust, aneu-los a cercar!
BArítons dels fogons i de l'àpat saborós
LLAmp de llamp, sabeu on es poden trobar?
A LA TROBALLA de Sant Julià.
Bon Nadal i millor Any 9!
Finalista 2
Com comença la cançó...
Ara ve Nadal
matarem el gall
hi ha "La Troballa"
ens en donaran un tall....... o és
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran racel, amb gran racel,
desperteu veniu a " La Troballa"
que el sopar ja es a taula............. o era així
Que li darem al cuiner de "La Troballa"
que li darem que li sapiga bo
que ens doni ell panses i figues
que ens doni ell mel i mató....... (no se si cantem bè, però menjar segur que menjarem bè.)
Finalista 3
Què podem fer per celebrar aquestes festes?
Què podem fer aquests dies de menges?
Galets, tonyina i tall rodó,
panses i figues i mel i mató.
Tan patantam vine a la Troballa,
tan patantam que segur que t’agrada.
Si no pots venir per Nadal,
passa abans de Carnaval!
Ens busquem a la Troballa!
Finalista 4
Per Nadal no pot faltar
fer una visita a Sant Julià.
Abans del primer revolt trobaràs
un lloc que ni els millors somnis imaginaràs.
Patata bullida no hi haurà
però potser si un bon marinat de bacallà.
Per distreure a la canalla
no hi ha res com el cuiner de la Troballa.
Però a les quatre no hi busquis res
que deuen ser ja a fer el cafè...
Finalista 5
Dies de Nadal,
Dies de cap d'any,
Dies de tot l'any,
Dies per saborejar,
Dies de bona companyia,
Dies d'il·lusió,
Dies que has de trobar,
I a la TROBALLA hi serà.
Us volia felicitar a tots els que heu participat ja que ens ho heu posat molt difícil escollir els cinc finalistes, ara us toca a vosaltres escollir el guanyador.
LA nit més dolça, el plat més deliciós
TRObadors del bon gust, aneu-los a cercar!
BArítons dels fogons i de l'àpat saborós
LLAmp de llamp, sabeu on es poden trobar?
A LA TROBALLA de Sant Julià.
Bon Nadal i millor Any 9!
Finalista 2
Com comença la cançó...
Ara ve Nadal
matarem el gall
hi ha "La Troballa"
ens en donaran un tall....... o és
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran racel, amb gran racel,
desperteu veniu a " La Troballa"
que el sopar ja es a taula............. o era així
Que li darem al cuiner de "La Troballa"
que li darem que li sapiga bo
que ens doni ell panses i figues
que ens doni ell mel i mató....... (no se si cantem bè, però menjar segur que menjarem bè.)
Finalista 3
Què podem fer per celebrar aquestes festes?
Què podem fer aquests dies de menges?
Galets, tonyina i tall rodó,
panses i figues i mel i mató.
Tan patantam vine a la Troballa,
tan patantam que segur que t’agrada.
Si no pots venir per Nadal,
passa abans de Carnaval!
Ens busquem a la Troballa!
Finalista 4
Per Nadal no pot faltar
fer una visita a Sant Julià.
Abans del primer revolt trobaràs
un lloc que ni els millors somnis imaginaràs.
Patata bullida no hi haurà
però potser si un bon marinat de bacallà.
Per distreure a la canalla
no hi ha res com el cuiner de la Troballa.
Però a les quatre no hi busquis res
que deuen ser ja a fer el cafè...
Finalista 5
Dies de Nadal,
Dies de cap d'any,
Dies de tot l'any,
Dies per saborejar,
Dies de bona companyia,
Dies d'il·lusió,
Dies que has de trobar,
I a la TROBALLA hi serà.
Us volia felicitar a tots els que heu participat ja que ens ho heu posat molt difícil escollir els cinc finalistes, ara us toca a vosaltres escollir el guanyador.
Bon any i moltes gràcies !!!
dissabte, 22 / novembre / 2008
Llaminera de porc amb bolets
Ingredients:
Llaminera de porc
Barreja de bolets de temporada
Vi
Ratafia
Sal i pebre
Oli d’oliva
Escates de sal
Elaboració
Posem en un cassó el vi i la ratafia, a parts iguals, a reduir. Quan el tenim reduït fins la meitat el deixem a foc lent una bona estona fins a aconseguir la textura desitjada.
Saltegem els bolets tallats petits en una paella ben calenta per evitar que deixin anar l’aigua.
Obrim la llaminera i l’estirem, la farcim amb els bolets. L’enrotllem i la lliguem amb fil de cuinar. Tot seguit la courem a la planxa ben calenta per tal de poder deixar-la ben marcada per cada costat. L’acabem de coure uns minuts al forn, procurant que quedi rosadeta per dins.
Presentació
Posem la llaminera tallada en dos daus al centre del plat i salsagem amb la reducció de vi. Acompanyem amb uns quants bolets que hem reservat. Acabem el plat amb un polsim d’escates de sal per sobre.
Llaminera de porc
Barreja de bolets de temporada
Vi
Ratafia
Sal i pebre
Oli d’oliva
Escates de sal
Elaboració
Posem en un cassó el vi i la ratafia, a parts iguals, a reduir. Quan el tenim reduït fins la meitat el deixem a foc lent una bona estona fins a aconseguir la textura desitjada.
Saltegem els bolets tallats petits en una paella ben calenta per evitar que deixin anar l’aigua.
Obrim la llaminera i l’estirem, la farcim amb els bolets. L’enrotllem i la lliguem amb fil de cuinar. Tot seguit la courem a la planxa ben calenta per tal de poder deixar-la ben marcada per cada costat. L’acabem de coure uns minuts al forn, procurant que quedi rosadeta per dins.
Presentació
Posem la llaminera tallada en dos daus al centre del plat i salsagem amb la reducció de vi. Acompanyem amb uns quants bolets que hem reservat. Acabem el plat amb un polsim d’escates de sal per sobre.
dissabte, 25 / octubre / 2008
Tocat pels bolets
Del bosc a la taula
Anar a collir bolets és una de les activitats cada cop més arrelada en aquesta època de l'any. Aquesta activitat, que abans estava en mans d'uns pocs experts boletaires i entusiastes, actualment s'ha convertit en un moviment turístic de magnituds considerables.
Però anar a collir bolets o a caçar com diuen d'altres, té els seus riscos, ja que podem acabar com diu la dita popular "tocat del bolet". Aquesta expressió s’utilitza quan algú fa alguna ximpleria o sembla haver perdut el seny. Una dita que respon al mal costum, de temps enrera, d'alguns pagesos i pastors de menjar bolets tòxics o al·lucinògens fins a l'extrem de perdre la raó i, de vegades malauradament, fins i tot la vida. Els més coneguts són les "casetes dels barrufets" que surten als contes de fades i que no hem de menjar de cap manera. Si no tenim prou coneixements per distingir els bolets bons dels dolents, un bon consell a tal efecte és no agafar cap bolet que no sigui ben conegut i, sempre que sigui possible, consultar amb experts en la matèria o les làmines publicades per la Societat Catalana de Micologia. Això pot estalviar ensurts desagradables i evitarem fer malbé els bolets, el bosc, i també el passeig d'un altre boletaire.
En aquest cas el millor és comprar-los a les parades del mercat de plaça, que amb el consentiment de les pluges, aquests dies segurament n'estaran ben plenes.
Un cop a la cuina, els bolets es converteixen en un producte força apreciat i comú en la cuina de tardor. Els podem trobar a l’aperitiu, amanits a l’entrant, en sopes o cremes, fent societat amb un peix... Però el més habitual és acompanyant un plat de carn.
Però anar a collir bolets o a caçar com diuen d'altres, té els seus riscos, ja que podem acabar com diu la dita popular "tocat del bolet". Aquesta expressió s’utilitza quan algú fa alguna ximpleria o sembla haver perdut el seny. Una dita que respon al mal costum, de temps enrera, d'alguns pagesos i pastors de menjar bolets tòxics o al·lucinògens fins a l'extrem de perdre la raó i, de vegades malauradament, fins i tot la vida. Els més coneguts són les "casetes dels barrufets" que surten als contes de fades i que no hem de menjar de cap manera. Si no tenim prou coneixements per distingir els bolets bons dels dolents, un bon consell a tal efecte és no agafar cap bolet que no sigui ben conegut i, sempre que sigui possible, consultar amb experts en la matèria o les làmines publicades per la Societat Catalana de Micologia. Això pot estalviar ensurts desagradables i evitarem fer malbé els bolets, el bosc, i també el passeig d'un altre boletaire.
En aquest cas el millor és comprar-los a les parades del mercat de plaça, que amb el consentiment de les pluges, aquests dies segurament n'estaran ben plenes.
Un cop a la cuina, els bolets es converteixen en un producte força apreciat i comú en la cuina de tardor. Els podem trobar a l’aperitiu, amanits a l’entrant, en sopes o cremes, fent societat amb un peix... Però el més habitual és acompanyant un plat de carn.
dissabte, 20 / setembre / 2008
Pago de los capellanes
Un extraordinari vi de Ribera del Duero
Vi elaborat majoritàriament amb Tinta Fina i una mica de Cabernet Sauvignon , de color cirera 
madura intens i brillant. Al nas és molt franc amb un gran equilibri fruita-fusta, en el que es fonen tons de vainilla amb fruita molt madura, fruits negres del bosc. Sobresurten tons de regalèssia propis de la comunió del roure francès amb els aromes varietals. El seu pas en boca és suau, però omplint el paladar d’equilibrats sabors per acabar amb un postgust final llarg i persistent.
Crianza 2005
Pago de los Capellanes
D.O Ribera del Duero
90% Tinta Fina i 10 % Cabernet Sauvignon
Preu: 11 €
madura intens i brillant. Al nas és molt franc amb un gran equilibri fruita-fusta, en el que es fonen tons de vainilla amb fruita molt madura, fruits negres del bosc. Sobresurten tons de regalèssia propis de la comunió del roure francès amb els aromes varietals. El seu pas en boca és suau, però omplint el paladar d’equilibrats sabors per acabar amb un postgust final llarg i persistent.Crianza 2005
Pago de los Capellanes
D.O Ribera del Duero
90% Tinta Fina i 10 % Cabernet Sauvignon
Preu: 11 €
Puntuació 9.25/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
